Groenlàndia

Groenlàndia o "Kalaallit Nunaat" (“La Terra de la Gent”) en kalaallisut, és la illa més gran del món. S'estén entre les latituds 60º i 83º nord. Kap Faverl, el seu extrem més meridional, està situat gairebé a la mateixa altitud que les Illes Shetland a Escòcia. L'extrem més septentrional de Groenlàndia és, alhora, l'extrem terrestre més septentrional del nostre planeta.

Groenlàndia està dominada per la segona capa de gel més gran del món (la primera cobreix l'Antàrtida). Más del 80% de la seva superfície està coberta de gel, arribant a registrar un espessor de fins a 3000 metres en alguns punts del seu interior. A pesar de la seva impressionant grandària, 2.166 km², està habitada solament per 60.000 persones.

Groenlàndia geogràficament forma part del continent nord-americà, malgrat que social i políticament està vinculada amb Europa.

La costa de Groenlàndia és espectacular, dramàticament marcada per profunds, estrets i nombrosos fiords, envoltats d'espectaculars muntanyes de vessants abruptes. Groenlàndia conta, a més, amb penya-segats de 2000 metres i innombrables glaceres. Aquestes glaceres són les que donen lloc als monumentals icebergs que solquen les seves aigües. El fiord més gran és Scoresby Sund, amb més de 300 km de longitud.

Les nostres expedicions polars se centren principalment en les costes est i norest de Groenlàndia, entre els llocs més aïllats, escassament poblats i escènicament més impressionants de la illa.

La illa va ser batejada com Groenlàndia per Eric el Vermell, un colon islandès, d'orígen noruec, que va ser bandejat d'Islàndia al voltant de l'any 982, després d'haver comès un assassinat. Quan el seu exili va acabar, va regressar a Islàndia i va explicar meravelloses històries sobre una illa verda i fèrtil. Els assentaments islandesos van desaparèixer al voltant del 1400, probablement a causa d'un canvi climàtic, l'Edat de Gel. Però els colons noruecs no van ser els primers a habitar la illa. Durant centenars d'anys els Palaeo-Eskimos (la cultura Dorset) havien estat vivint en les costes de Groenlàndia. Aquests van ser substituïts al voltant del 1300 pels Inut o Kalaallit, com ells es diuen a si mateixos en kalaallisut.

Els Inuit avui dia són considerats com els indígenes de l'Àrtic Nord Americà i constituïxen la majoria de la població de Groenlàndia. L'economia dels Inuit és de subsistència i viuen principalment de les balenes, les morses, els caribús, els bous mesquers, les guineus àrtiques, els óssos polars i les foques.

 

El clima de Groenlàndia

Els nostres viatges pel norest de Groenlàndia estan previstes durant els mesos d'agost i setembre. Aquesta regió està bloquejada pel gel la major part de l'any. La navegació solament és possible a la fi de l''estiu, i depèn de les condicions del gel.

Nota important: Confiem que la naturalesa ens permeti desenvolupar els itineraris tal com els hem dissenyat. No obstant això, cap tenir en compte que les condicions del gel són impredictibles.

Les condicions climatològiques a Groenlàndia són molt diferents depenent d'on ens trobem. A causa de la seva alta latitud, la gegantesca capa de gel que la cobreix i els oceans i mars que l'envolten, Groenlàndia presenta un clima àrtic, caracteritzat per llargs i freds hiverns, i curts i freds estius. Encara així i tot, el terme mitjà de dies assolellats en la costa est és de 300 dies a l'any. Agost sol sorprendre'ns amb dies càlids. En Scoresby Sund la temperatura mitja diària és entre els 5ºC i els 9ºC, encara que puntualment ha arribat fins als 21ºC. En un dia assolellat, sense vent, fins i tot 9ºC poden resultar càlids. Al setembre les temperatures cauen sota zero, les aigües dels fiords comencen a congelar-se, els vents són cada vegada més fortes i la neu ens visita. Això sí, les posades de sol són espectaculars i en general es respira una atmosfera molt especial.

 

Flora i fauna de Groenlàndia

Groenlàndia i les aigües que l'envolten són llar de 50 espècies d'aus. Entre elles, el falcó grifó, el mussol nival o de l'àrtic, l'oca de galta blanca i ánsar piquicorto. També de nombroses espècies de mamífers terrestres, com el llop àrtic, la guineu polar, l'ermini, els bous mesquers, i la llebre àrtica o polar. I de mamífers aquàtics, com la balena fin, la balena minke i la balena geperuda, narvals i belugues. Les balenes blaves, els catxalots i les balenes cap d'olla negra poden ser vistes també ocasionalment.

La fauna salvatge és totalment imprevisible, per tant no podem garantir que vegem durant els nostres viatges a Groenlàndia tots els animals dalt esmentats . Una de les raons pot ser que a l'agost i setembre algunes d'aquestes espècies hagin migrat ja. Una altra de les raons pot ser l'increment de la caça furtiva.

Animals com el llop àrtic, l'ós polar, les morses i el narval han estat perseguits de forma massiva en algunes zones de la illa. Aquesta és la raó per la qual, per exemple, l'ós polar visita molt rarament la costa oest i habitualment és vist a la costa nord i noreste.

 

Desembarcaments habituals a Groenlàndia

A Foster Bugt, a la costa est de Groenlàndia, Myggebugten és un bonic lloc per a desembarcar. A més de les cabanyes dels caçadors furtius, que daten de la primera meitat del segle passat, també trobarem grans extensions de tundra i bous mesquers, i anserins als petits llacs.

El fiorjo Kaiser Franz Joseph, envoltat d'imponents muntanyes i amb imponents icebergs al seu interior. Scoresby Sund, o Kangertittivag en Kalaallisut.

El fiord més llarg del món, amb més de 350 km de longitud. Illoqqortoormiut és el poblat més gran de Scoresby Sund, amb uns 500 habitants. Podem comprar els segells per a les nostres postals, visitar els huskies o veure les pells de foca, bou mesquer i ós polar assecant-se.

El fiord Nansen, amb l'esculpit frontal de la glacera, forma un paisatge espectacular. A l'interior del fiord, al llarg de la riba nord, hi ha nombrosos llocs per a desembarcar i bones oportunitats pel zodiac cruise. Aquí trobarem el Gunnbj Fjeld, amb 3700 metres és el pic més alt de Groenlàndia i la muntanya més alta del Cercle Àrtic.