Pingui de cara blanca (Pygoscelis antarctica)

Són set les espècies de pingüí que es troben entre l'abundant fauna salvatge que tindrem ocasió de veure durant els nostres viatges a l'Antàrtida. De les quals, el pingüí de cara blanca és la més reconeixible de totes, gràcies a la fina línia negra que li creua la cara per sota de la barbeta, recordant-nos una barballera.

Actualment s'estima que la població mundial de pingüins de cara blanca ascendeix fins als vuit milions d'individus, el que la converteix en la segona espècie més nombrosa del continent blanc.

D'altra banda, no solament és la més nombrosa, sinó que també és la més accessible gràcies a que el pingüí de cara blanca nidifica principalment a les platges de la Península Antàrtica, que dóna la casualitat que és el destí de la gran majoria dels nostres viatges a l'Antàrtida.

Entre els principals enclavaments per poder veure pingüins de cara blanca durant els nostres viatges a l'Antàrtida, menció especial mereixen Arctowsky, Illa Half Moon, Illa Petermann, Punta Hannah i Illa Aitcho.

Pel que fa a les mesures del pingüí de cara blanca, són del voltant de 77 cm d'altura i uns 5 kg. de pes.

Pel que fa al seu aspecte físic, presenta l'abdomen i el pit de color blanc. Mentre que l'esquena és de color negre per complet. El cap és també negre per dalt i pels laterals, però la cara és blanca, excepte la fina línia negra que la creua per sota de la barbeta.

Pel que fa a la seva alimentació, es basa principalment en crustacis i petits peixos que capturen bussejant a una profunditat màxima de 102 m.

Com a curiositat, indicar també que els pingüins de cara blanca són l'única espècie del gènere Pygoscelis a arribar a les seves colònies reproductives a l'Antàrtida, a finals d'octubre i principis de novembre.

Pel que fa als seus nius, els estableixen en els vessants dels turons de la platja, fins a 100 metres per sobre del nivell del mar, i habitualment escullen llocs amb bon drenatge d'aigua i abundant neu per mantenir en sec tant als nius com les seves cries.

Pel que fa a la seva reproducció, el pingüí de cara blanca posa dos ous entre novembre i desembre, en funció de la latitud on es troba la colònia, i el període d'incubació oscil·la entre els 31 i 39 dies. A les 3 setmanes d'haver trencat la closca, els pares deixen a les cries a l'escola bressol i es llancen al mar a la recerca de menjar. Entre els 52 i 60 dies de vida, les cries emplomen i seran alimentats pels seus pares fins a les 7 setmanes de vida.

De totes les espècies de pingüins que nien a l'Antàrtida, els pingüins de cara blanca són els més sorollosos.